Professor de la Universitat de Viena (1866), fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici (1883-1901). Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna. És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi (1858-82), Acta regum et imperatorum Karolinorum (1867), així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III (Monumenta Germaniae Historica, 1878-93).