Fou secretari de la taifa d’Albarrasí. Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl. És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb, comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq, obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica.