Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol. Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià. Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana.
Escriví el poema èpic Punica, en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica. No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina, que durant molt temps li fou atribuïda.