L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme. La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha (700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses). La ramaderia té una certa importància. La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta: paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metal·lúrgica, pinsos. La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965; el creixement s’ha accelerat després (de 8 100 h a 13 100 h el 1975). La vila (18 753 h [2006], sillans o sillers ; 9 m alt.) és entre les carreteres de València a Alacant i de València a Almansa; té estació del ferrocarril de València a Almansa i a Gandia; aquestes comunicacions han afavorit la industrialització, i prop seu s’han bastit les noves fàbriques. L’església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou edificada a partir del 1764; hi pintà uns frescs Vicent López. En les festes del Crist de Silla (6 d’agost) té tradició la festa de la Carxofa, gran pinya de fusta penjada a la porta de l’església que s’obre en entrar la processó i apareix un nen vestit d’àngel, que canta un motet. L’antiga torre de Silla fou donada des d’abans de la conquesta als hospitalers i la conquerí Hug de Fullalquer; fou centre de la comanda de Silla , que passà a l’orde de Montesa (la carta de poblament és del 1248). La casa de l’orde, reformada, estatja la casa de la vila. A llevant de la població, entre aquesta i l’Albufera, hi ha el port de Silla , per a les barques de pesca.
Una plaça de Silla
© Fototeca.cat