De línia molt independent, és precursor del Modernisme en el seu aspecte més positiu. Residí dos anys (1885-87) a París i Londres. Molt influït per G.A.Bécquer, E.A.Poe i Ch.Baudelaire, no deixà, però, de recercar camins propis ni de tenir una estètica molt exigent i personal, com es veu al tercer dels seus Nocturnos, on aconsegueix un ritme tetrasil·làbic d’un lirisme indiscutible, i a la novel·la autobiogràfica De sobremesa, 1887-1896 (publicada el 1925). El 1956 el Ministerio de Educación Nacional de Colòmbia publicà, a cura de Rafael Maya, l'Obra completa de José Asunción Silva: prosa y verso, que supera totalment l’edició de Poesías (1886), feta pel mateix Silva.