Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro. Treballà sobre el llatí vulgar (História do latim vulgar, 1957) i el portuguès (Manual de filologia portuguêsa, 1952; História da língua portuguêsa, 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas, 1956) i especialment el portuguès del Brasil (Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil, 1952) i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny. Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre els estudis filològics al Brasil.