Monjo a Studios (977), fou elegit hegumen de Sant Mamas (981), a Constantinoble. Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia. Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics, les Catequesis i, sobretot, els Himnes, que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz. La seva influència fou profunda en l'hesicasme. Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març.