Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia. És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus. Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj (‘El dinar de l’ànima’, 1681) i Večerja duševnaja (‘El sopar de l’ànima’, 1683), reculls de sermons. Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja (‘El saltiri en rima’, 1680), musicat a la fi del s XVII (iniciant la música vocal profana russa). Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne (‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’) i la tragèdia O Navkhodonosore care, o tele zlate i o trijekh, v pešči ne sožženykh (‘El rei Nabucodonosor, el vedell d’or i els tres joves no cremats en el forn’).