i Mateu Lluís Simon i Delitala | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Mateu Lluís Simon i Delitala

Arxivística i biblioteconomia    Història
Mateu Simon i Delitala
© Fototeca.cat
història del dret hist dr, història hist i bibliografia bibliog
Jurisconsult, polític i bibliòfil.
l'Alguer, Sardenya, 1761 — París, 1816

Fill de Bartomeu Simon (l’Alguer 1734 — ? 1819), doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767), probable autor de poemes catalans. Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia (1784) i en dret canònic i civil (1787). Substitut del fiscal reial (1793). Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista. El 1794 tornà a Càller i dirigí el Col·legi dels Nobles. Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa. De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però el 1797 aconseguí de rebatre les acusacions. Bonapartista, de Ligúria anà a París i el 1805 fou nomenat procurador imperial en el tribunal de Savona. El 1812 era conseller de la cort de Gènova i presidí la cort especial de Parma. El 1814 adoptà la nacionalitat francesa. Publicà De origine immunitatis ecclesiarum (1787), De quaestionibus aut tormentis (1809), Notizie storiche su i viaggi dei papi in Francia (1805), Giornali storico di Cagliari ; modernament li han estat publicats també Il bombardamento di Cagliari (1964), Mémoire pour Napoléon (1967) i Sardegna durante la Rivoluzione Francese (1974). Hom coneix un poema seu en català.

Col·laboració: 
PCR

Llegir més...