Deixeble de Bernat Ferrándiz. Fruí, després d’estudiar a Sant Carles, d’una pensió a Roma. Present en algunes exposicions nacionals de Madrid, en la del 1887 fou proposat per tercera medalla per la Decapitació de sant Pau (catedral de Màlaga). Hi assolí medalla d’or el 1892 amb el gran quadre religiós Flevit super illam (3 x 5,50 m), obra que fou adquirida per l’estat i exposada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893, on obtingué la medalla única (actualment al Museo Provincial de Málaga). Fou professor de dibuix i composició a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Comanador de número de l’orde d’Alfons XII el 1904.