i Sineu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sineu

Municipi
Mallorca
Sineu
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca situat en es Pla.
Població: 
3.520 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn (206 m alt. al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu). El 1982 la superfície explotada era de 3 576 ha (el 74,5% del total) de les quals hom conreava 2 834 ha. Predominen els cereals (1 790 ha) i els fruiters (1 035 ha; ametllers, figueres i garrofers). La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí. La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria. La vila té una bona tradició menestral: catifes a mà, ferros forjats, fusteria. La indústria moderna es redueix a l’elaboració de farina i de pastes per a sopa. L’extracció de lignits, mediocres, vora el límit amb Maria de la Salut, ha estat abandonada. El comerç, facilitat des del s. XIV per una ruta directa a Palma, s’ha centrat tradicionalment en les fires de maig, d’agost i de desembre, i especialment en el mercat dels dimecres. Hom conserva una barcella de l’any 1334, que devia ésser mesura oficial de la ruralia mallorquina. S'ha mantingut fins avui com a mercat de cereals i bestiar. La seva situació al centre de l’illa l’ha fet considerar tradicionalment com el mercat més important després dels de Palma i Inca, i hi acudeixen comerciants de Lloret de Vistalegre, Sant Joan de Sineu, Vilafranca de Bonany, Ariany i Petra. La població, creixent durant el s. XIX (de 4 453 h el 1860 a 5 319 el 1900), es manté amb oscil·lacions fins el 1930 (3 942 h, als quals caldria afegir els 1 197 de Lloret, segregat el 1924), per minvar especialment entre el 1950 (3 682 h) i el 1960 (3 130 h). El anys següents, el ritme de despoblament s’ha alentit (2 617 h el 1986). La vila (2 436 h [1991]; 175 m alt.) s’allargassa dalt un turó, en una cruïlla de carreteres i prop de la línia de ferrocarril de Palma a Artà. L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) actual fou bastida a partir del 1505 (l’anterior s’incendià) i el campanar des del 1565. Conserva un retaule de Gaspar Gener (s. XVI). El palau que manà construir Jaume II de Mallorca com a residència reial a partir del 1309, i que estava molt ruïnós al s. XVI, fou donat el 1583 a les religioses concepcionistes, que el referen i ampliaren i encara perdura. Els mínims s’instal·laren a Sineu el 1667 i bastiren una església i convent (fi del s. XVIII) que després de l’exclaustració (1835) fou casa de la vila; és notable el claustre i el portal barroc. Hom bastí a la plaça des Mercat un monument al ciclista Francesc Alomar, mort l’any 1955. La població ha estat identificada amb la Sinium romana esmentada per Plini. En època islàmica fou cap d’un dels dotze districtes islàmics en què es dividia l’illa i comprenia els termes de Petra, Sant Joan de Sineu, Lloret de Vistalegre i Vilafranca de Bonany. En 1905-11 hom publicà un periòdic, Sinium , bilingüe, de caire local i satíric, que reflectia la lluita entre liberals i conservadors ( fogoneus i pellosos ), animat per Gabriel Llull i Alonso. El municipi comprèn, a més, la possessió i antiga alqueria de Defla i les possessions de Binitaref, Serritxola i sa Torre de Montornès.

Col·laboració: 
JRe / TLlC / BBP

Llegir més...