OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Siracusa

Nom històric deSaragossa de Sicília
Ciutat
Itàlia
Nom històric deSaragossa de Sicília
Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Població: 
123.850 h
[est. 2011]

Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres. Víctima de diversos terratrèmols (especialment el del 1170 i el del 1693), la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu. Posseeix dos ports. Arquebisbat.

L’Apollónion, a Siracusa
michael kogan (CC BY-SA 2.0)
Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’interior de Sicília (Acre, Enna, Casmena, Camarina). Governada durant el segle VI aC per una aristocràcia, al començament del s V aC fou conquerida per Geló, que assumí plens poders i, juntament amb Teró d’Agrigent, vencé els cartaginesos a Himera (480 aC). Mort Geló, el seu germà Hieró lluità contra Catània, derrotà els etruscs a Cumes i obtingué el domini comercial de la Baixa Tirrena, alhora que acollí a la seva cort els poetes més grans del seu temps: Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil. Caiguda la tirania dels Dinomènides, la ciutat fou governada per un règim democràtic fins que entrà en conflicte amb Atenes, que acabà (413 aC) amb una gran victòria siracusana. Pocs anys després, Himera, Selinunt i Agrigent caigueren a mans dels cartaginesos i per conjurar llur perill fou nomenat estrateg Dionís I, sota el govern del qual la ciutat visqué el seu període més esplendorós. Seguí un període de lluites i de discòrdies, salvades només pels governs d’Agàtocles (317-289 aC) i de Hieró II. Conquerida pels romans, gaudí d’una situació de privilegi en el conjunt de la província imperial de Sicília. Ocupada pels vàndals, fou després conquerida pels bizantins (535) i sotmesa pels àrabs el 878. El 1085 fou alliberada pels normands. Féu costat a Frederic de Catalunya-Aragó en la seva lluita contra Robert d’Anjou. A partir d’aleshores obtingué nombrosos privilegis dels monarques catalans. Fidel a la monarquia castellana al llarg del segle XVII, fou alliberada de la tutela borbònica el 1860.

La catedral de Siracusa
Richard (CC BY-ND 2.0)
Conserva nombrosos edificis i monuments: el temple d’Atena, del segle V aC (avui dia seu de la catedral), l’Apollónion, restes del fòrum i de l’àgora, un antic buleuteri, diversos temples, així com un grandiós conjunt de fortificacions, el Castello Eurialo. També, prop de les latomie (enormes pedreres que, en l’antiguitat, serviren en ocasions de presó), el teatre, la monumental ara de Hieró, etc. Són notables diversos grups de cementiris cristians, entre els quals es destaquen les catacumbes de San Giovanni i de Santa Lucia. Té un important museu arqueològic i una col·lecció pictòrica al palau Bellomo, així com alguns edificis barrocs notables.

Col·laboració: 
AES

Llegir més...