S'aplegaren vers el 1918 i feren seu el manifest de Jean Cocteau Le coq et l’Arlequin; d’aquesta manera volgueren assimilar llur evolució a la de la pintura o de la literatura. Inspirats per E.Satie, incorporaren a llurs obres un aire de cafè concert i de music-hall, elements de jazz i de foxtrot. L’única manifestació collectiva, llevat de L.Durey, fou l’estrena de Les mariées de la Tour Eiffel (1921), de Jean Cocteau.