Havent participat en l’intent revolucionari del 1905, hagué d’exiliar-se a Suïssa i a Escandinàvia. De retorn al seu país, fou empresonat (1911-13). Prengué part activa en el moviment nacional letó. Residí a Riga, on es dedicà al periodisme i a la literatura, fins que hagué d’emigrar el 1944. De la seva obra, cal esmentar el recull poètic Cietumnieka sapni (‘El somni d’un presoner’, 1903), les proses satíriques recollides a Kā es braucu Ziemelmeitas lūkoties (‘Com vaig escollir la dama del Nord’, 1904), contes basats en el folklore letó (Ziemas pasakas; ‘Contes d’hivern’, 1913) i el volum Mazās piezīmes (‘Petites observacions’, 1924), de caire polític.