Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII. Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus. Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte (1504), contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute (1522) o el cardenal Wolsey: Why Come Not to the Court? (1522). Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes. La possible influència de Catul i de P.Ronsard es pot apreciar a Phillip Sparrow Book i més encara a The Garlande of Laurell (1523).