Deixeble de Tanejev al Conservatori de Moscou, d’on fou professor de piano l’any 1898. Cercà un acord sintètic, l’anomenat acord místic, format per sis notes de la sèrie dels sons harmònics. El seu influx en la música russa arriba fins el 1930.
El seu catàleg comprèn unes setanta obres, moltes per a piano. De les deu sonates destaquen la tercera i la quarta. En el camp simfònic, les obres més característiques són el Poema diví o Tercera Simfonia (1940), el Poema de l’èxtasi (1908) i Prometeu o Poema del foc (1911), que és la Cinquena Simfonia.