Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M. Eminescu, la societat cultural Junimea. Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu. Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals. Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda (‘El pope Tanda’, 1892), Moara cu noroc (‘El molí de la fortuna’, 1896), etc., i la novel·la Mara (1906), obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània.