Format a Munic, anà a París (1889) i a Itàlia. Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s. XX. La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan (1902), on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada. Fou també il·lustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend. Es destacà també com a pintor al fresc, i, en aquest sentit, algú considera que la seva obra mestra és el Gòlgota (1917) de la Friedenskirche de Ludwigshafen, incendiat l’any 1932.