Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brussel·les, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres. Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol (Dijon), on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada. L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests. Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món del Renaixement, fou el monumental Calvari iniciat el 1395 al pati de la cartoixa; només en resta el grandiós pedestal, anomenat Pou de Moisès o dels profetes , en el qual sis profetes són una mostra inigualable d’aquest realisme de l’escola de Borgonya. Després d’una greu malaltia, inicià el Sepulcre de Felip l’Ardit , que fou acabat pel seu nebot, Claus Werve.