Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy. Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb W.Arber i D.Nathans, pels treballs sobre els enzims de restricció (enzim de restricció) en Haemophillus influenzae, els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets. Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció.