Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front (1961) que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca. Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes. L’any següent, avançant-se a la concessió d’independència proclamà unilateralment la independència de Rhodèsia per a evitar la presa del poder de la majoria negra. Després d’abandonar el Commonwealth, reformà la constitució (1969) i proclamà la república (1970) amb l’ajut de sud-africans i portuguesos. Implantà un règim de segregació racial que provocà l’aïllament internacional del país i una guerra de guerrilles, que només pogué afrontar gràcies al suport sud-africà (fins el 1978). Ministre sense cartera en el govern de transició presidit pel bisbe Abel Muzorewa (1979-80), després de les eleccions lliures del 1980 fou membre del parlament de Zimbàbue com a cap del Rhodesian Front, però el 1987 fou forçat a dimitir quan s’eliminaren els escons reservats a la minoria blanca. Malgrat tot, es mantingué en la vida política: després del retorn del líder opositor Ndabaningi Sithole, ambdós formaren el Front Unit, que obtingué dos escons en les eleccions del 1995. S’oposà a les ocupacions forçoses de les granges dels blancs decretades pel president Robert Mugabe.