Estudià a Madrid, on es doctorà el 1955. Feu estades a Alemanya, però a partir del 1963 desenvolupà la seva carrera acadèmica i literària als Estats Units, primer a la Universitat de Colúmbia (Nova York) i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh i, finalment, de nou a la de Colúmbia des del 1986. Tot i que és autor d’alguns reculls de poemes (Eco en el vacío, 1950; Sombra apasionada, 1951), el gruix de la seva obra el formen estudis i assaigs d’història de la literatura castellana i monografies sobre autors, generalment del segle XIX ençà. Entre els títols més destacats es poden esmentar: El epíteto en la poesía española (1956, tesi doctoral); Forma literaria y sensibilidad social (1967); Nietzsche en España (1967), estudi sobre la influència del filòsof, sobretot en la Generació del 98; Novela española de nuestro tiempo (1970); Homenaje a Casalduero. Crítica y poesía (1972); Clarín en su obra ejemplar (1985); Pensamiento y literatura en España en el siglo XIX. Idealismo, positivismo, espiritualismo (1998); Juan José Millás, fabulador de la extrañeza (1995); Inmanencia y trascendencia en poesía (De Lope de Vega a Claudio Rodríguez) (2003); Novela española contemporánea. 1940-1995 (Doce estudios) (2003); Lección de novelas (España entre 1940 y ayer) (2007), i Clarín crítico, Alas novelador (Catorce estudios) (2007). Coordinà, així mateix, volums d’estudis sobre l’obra de Juan Goytisolo (1975) i Francisco de Quevedo (1978). Entre altres distincions, rebé el Premio Nacional Emilia Pardo Bazán (1979) i la Creu de comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica (1986). Fou membre corresponent de la Real Academia Española (2004).