i Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó

Arxivística i biblioteconomia    Lingüística i sociolingüística    Literatura catalana
filologia filol i bibliografia bibliog
Filòleg i bibliògraf.
el Catllar, Tarragonès, 21 de maig de 1938 — Mataró, Maresme?, 14 d'abril de 2014

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya. Professor de la Universitat de Barcelona (1964-86), conservador de la Secció d’Arxiu (1969-92) i de la de Manuscrits i Reserva Impresa (1971-92) de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’Editorial Barcino (1985-2005), de la qual dirigí les col·leccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques. Inicià també la col·lecció “Baró de Maldà” (1994), dedicada a l’edició de texts d’interès històric. Fou director de les biblioteques de la Universitat Autònoma, on exercí la docència (1990-2008) i fou catedràtic. En 1975-81 fou també professor de l’Escola de Bibliologia de Barcelona. Edità, entre d’altres, el segon volum dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968), l’Epistolari de Joan Salvat-Papasseit (1984), els Brins d’espígol de Jacint Verdaguer (1981), un fragment de la versió galaicoportuguesa de la Suite du Merlin del segle XIV (1979), les noves rimades del segle XIV, aplegades en L’aventura del Cavaller N’Huc e de Madona (1986, en col·laboració amb Lola Badia), l’epistolari de Joan Miró a J.F. Ràfols (1993), les Homilies d’Organyà (2001, en col·laboració amb Armand Puig i Andreu Rossinyol), els Quaderns d’exorcismes, de Jacint Verdaguer (2002, amb Joan Bada i Joan Santanach), etc. Ultra alguns treballs propis sobre lexicografia, és autor de Nebrija a Catalunya (1981), El “Thesaurus puerilis” d’Onofre Pou (1984) i de la ponència del VII col·loqui de l’AILLC Repressió lingüística a l’Església a la immediata postguerra (1986) i, en col·laboració amb Germà Colón, de Panorama de la lexicografia catalana (1986). És també autor d’estudis de codicologia (Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits, 1958 i 1977, amb Pere Bohigas i Anscari M. Mundó) i de bibliografia (Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1988), 1985, amb Rosalia Guilleumas; Manuscrits lul·lians de la Biblioteca de Catalunya, 1990 i 1993, amb Lola Badia; Bibliografia de Bonaventura Hernández Sanahuja, 1991, i Bibliografia impresa de Bonaventura Hernández Sanahuja,1992, ambdós amb Manuel-J. Massó Carballido).

Data de revisió: 
2018-12-11

Llegir més...