Aprengué la tècnica amb L.da Vinci i rebé l’influx de L.Signorelli i del Perugino. Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà (1508) i al Palazzo Farnese (~1513), la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501. Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza (1503), continuà el cicle iniciat per L.Signorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena (1505-08) i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena (1526). El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció poètica del paisatge: Sant Sebastià (1525, Galleria Pitti, Florència).