Predicà a Jerusalem en temps del rei Josies, abans de la reforma promoguda per aquest (640-622 aC). El corresponent llibre de Sofonies, que potser no és íntegrament de la seva mà, es redueix a tres breus capítols: s’obre amb unes amenaces a Jerusalem i amb una crida a la conversió; hi segueixen altres amenaces a pobles estrangers i, de nou, a Jerusalem (l’anunci que hi és fet del “dia de la ira de Jahvè” fou interpretat a l’edat mitjana com un anunci del judici final); i es clou amb les promeses que el Senyor deixarà en el país una resta, un poble pobre i humil que confiarà en el seu nom, les quals tingueren una ressonància molt important en el Nou Testament.