De família del Baix Camp, es formà a Reus des de 16 anys. Llicenciat en dret, fou passant de Pere Comas i Calvet i de Josep Andreu i Abelló. S'afilià al Bloc Obrer i Camperol (1931-34) i, per mitjà dels comitès d’enllaç de la Unió Socialista de Catalunya, ingressà al PSUC el 1936. Durant la Guerra Civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló. Fet presoner (febrer del 1939), fou condemnat a mort, indultat i sortí de la presó (1944), però durant anys no pogué exercir la carrera. Es destacà per la defensa de presos polítics, especialment de Miquel Núñez i al procés de Burgos contra membres d’ETA (1970) i fou, durant els últims anys del franquisme, el portaveu públic del PSUC, encara il·legal. Membre del comitè central del PSUC, fou elegit diputat del partit per Tarragona a les corts espanyoles (1977 i 1979). Participà, també, en la ponència que redactà l’avantprojecte de l’Estatut de Sau (1978).