Era canonge de la Seu d’Urgell. Cosí de Pau Claris, el succeí (febrer del 1641) com a president de la generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec durant cinc mesos. Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos. Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona.