Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona. Pensionat a París (1892-93), treballà amb l’escenògraf Corpesar. Anà també a Roma. Participà en exposicions col·lectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació. Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca. Alternà la pintura amb l’escenografia. El Museu de Sabadell conserva aquarel·les seves sobre la vida vuitcentista. El seu fill Joan Soler i Puig (Barcelona 1906—1986), també pintor, es formà a Barcelona, Madrid i París; paisatgista i retratista, féu diverses exposicions, entre les quals es destaquen les de París, ciutat on residí en 1958-68.