i Enric Soler i Godes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Enric Soler i Godes

Educació    Literatura
pedagogia pedag i literatura lit
Pedagog i escriptor.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 1903 — València, 7 de gener de 1993

Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica (fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià). Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló (1931), col·laborà en El Camí, País Valencià i diversos periòdics del Principat. En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França. President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà (1964); d’opuscles de divulgació històrica —Calendari faller (1849-1900) (1953), Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Els valencians pintats per ells mateixos (1962), Josep Bernat i Baldoví (1965), L’Arxiu del Regne de València (1966), Carlos Sarthou Carreres (1974), Las fallas de Valencia (1849-1977) (1978) i Jaume I 1276-1876, VIè Centenari del seu traspàs (1981), etc.—; i de les beceroles Llegir i escriure (1971). El 1991 fou guardonat amb el premi de les Lletres Valencianes.

Llegir més...