Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja. Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres. Féu després col·laboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco. Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia; l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès. El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’instal·là a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic. Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry. A la fi del 1868 o començament del 1869 tornà de París i s’associà amb Francesc Pla i Vila, escenògraf català també retornat de París. En propagar-se la pesta o febre groga, instal·laren llur taller a Mataró. De retorn a Barcelona, Soler i Rovirosa s’obrí camí ràpidament i assolí una merescuda anomenada. Féu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes altres feines de decoració. Casat, construí al carrer de la Diputació la seva llar i el seu taller, on, cap al 1885, s’instal·là definitivament. Fou en certa manera l’introductor a Barcelona de l’ús dels telons curts, fets amb una gran sensació de realitat gràcies a la perspectiva i al clarobscur; també introduí el sistema de fermes i bambolines adequades a cada decoració i el costum de deixar la sala a les fosques durant la representació. Són centenars les decoracions realitzades; cal citar, entre d’altres, les de Don Carlo, Don Giovanni, Falstaff, La Passió, Macbeth i Nerón . Fou un dels principals fundadors de l’escola catalana d’escenografia realista, i té dedicat un monument a la Granvia de Barcelona. Fou autor d’una obra crítica titulada Artes escenográficas . El Museu de l’Institut del Teatre té gairebé tota l’obra de teatrins i projectes seus, donada per la seva filla.
Diorama de Francesc Soler i Rovirosa , per l’obra La Sirena , de Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Escenògraf.