OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Soler i Sardà

Música
música mús
Compositor.
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1935

Estudià a Barcelona amb Cristòfor Taltabull (1960-64), que tingué una influència decisiva en la seva formació, com també René Leibowitz, amb el qual estudià a París. A banda de l’activitat compositiva, és molt notable la seva faceta com a pedagog. Entre d’altres, fou professor d’estètica (1975-81) i de composició (1982-84) al conservatori de Barcelona, i en 1983-2010 fou director del conservatori de Badalona. Ha publicat també assaigs sobre aspectes diversos de la música: Fuga, técnica e historia (1980), La música (1982), Victoria (1983), Poesía y teatro litúrgico del Antiguo Egipto (1983), Escritos sobre música y dos poemas (1994), Tiempo y música (1999, amb Joan Cuscó), Otros escritos (1999), Nuevos escritos (2003), J. S. Bach-Una estructura del dolor (2004), Música y ética (2006) i Música Enchiriadis (2011). El 1956 estrenà per primer cop una obra seva, Polifonías para piano.

En el seu llenguatge, en evolució constant i amb una destacada presència del vessant religiós, hom pot detectar tres fases definides: les primeres obres segueixen la pauta assenyalada pels autors de la segona escola de Viena, amb el dodecatonisme com a recurs compositiu, estil dins del qual l'òpera Agamèmnon (1960) marca una inflexió més personal i més lliure. Després del Rèquiem (1974) s’apartà del serialisme i conreà un atonalisme lliure. A partir del 1990 adoptà l’acord de Tristany i l’acord místic d'Aleksandr Skr'abin com els elements generadors de la seva producció.

De la seva abundant producció (més de 200 obres), hom pot esmentar Simfonia sant Francesc (premi Ciutat de Barcelona 1961); el ballet Dànae (1962) per a instruments de corda; un Concert per a dos pianos (1962); Preludi i danses del Penedès, per a orquestra simfònica (1996); Música fúnebre, per a orquestra de cambra (1998); les òperes Agamèmnon (premiada per l’Òpera de Montecarlo, 1960); La tentation de saint Antoine (1967), amb text de G. Flaubert; Œdipus et Iocaste (1974), sobre text de Sèneca, estrenada al Liceu de Barcelona l’any 1986; Neró (1986), sobre texts de Sèneca, Suetoni i Tàcit; El somni d’una nit d’estiu, basada en texts de Shakespeare (1991); Frankenstein, sobre l’obra de M.W. Shelley (1996); El mayor monstruo los celos, sobre text de P.Calderón de la Barca (1997); l’òpera ballet El jardí de les delícies, basada en poemes de J. Verdaguer (2000); Els cecs i Les noces d'Hérodiade, basades en l’obra de Rainer Maria Rilke i Stéphane Mallarmé, respectivament i estrenades el 2001. En el camp de la música religiosa, Improperia ad honoren beatae Trinitatis (1964), l’oratori Passio Domini Nostri Jesu Christi (1968), la Passió segons sant Joan (1968) i un Rèquiem (1977). En el camp instrumental destaquen set quartets de corda (1955-95), Diaphonia (1967), Concert per a clavecí i cinc instruments (1968), La misteriosa rosa del jardí, per a orgue, Apuntava l’alba (1975), Aux soirs ensanglotés des roses, per a viola i clarinet (1998), a més de les obres per a orgue Preludi cora i toccata (1959), O lux beata Trinitas (1959), i Sis preludis (1965), a més de dues col·leccions de lieder: el Llibre d’hores (1961) i una altra amb texts de sant Pau.

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi de l'Òpera de Montecarlo (1964), el Ciutat de Barcelona (1962 i 1978), el XIII Premi de composició Òscar Esplà (1982), el Premi Nacional de cultura (en música) de la Generalitat de Catalunya (2001) i la Medalla de la Ciutat de Vilafranca (2002), el Premio Nacional de música (2009) i el Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria (2011). L’any 2013 refusà la Medalla d’or del mèrit en les belles arts del govern espanyol i l’any següent fou guardonat amb el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat.

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...