Fill de Selim I, conquerí Belgrad (1521), s’emparà de Rodes (1522) tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács (1526), saquejà i ocupà Buda, la capital; imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on instal·là Joan I Szapolya; signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad (1534), mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut. Mort Joan Szapolya, reprengué (1541) les campanyes a Hongria (hi signà la pau definitiva el 1562). A l’interior les rivalitats entre els seus fills i els seus intents de sedició, atiats per les intrigues de l’harem i, especialment, per la favorita Roxelana, donaren per resultat les execucions del primogènit Mustafà (1553) i de Baiazet (1561) i el triomf del futur Selim II.
Com a estadista, reorganitzà l’administració, l’exèrcit, els imposts, etc, s’envoltà d’excel·lents col·laboradors, entre els quals cal assenyalar els polítics Ibrahim Paixà i Rustem Paixà, l’arquitecte i urbanista Sinau i homes de lletres adscrits a la cort, com el poeta Baki.