OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Solutrià

prehistòria prehist
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.

Succeeix el Gravetià, i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i paral·lel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors. Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20.000-18.000 a 15.000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments: les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els instruments comuns a tot el Paleolític superior. La indústria òssia és menys significativa i abundant que en altres períodes d’aquest moment. Se situa fonamentalment entre el Loira i els Pirineus, amb algunes ramificacions cap al N, i a la península Ibèrica, on hi ha dues fàcies diferents: una, semblant a l’occitana, a la zona nord-occidental, amb puntes foliàcies de base còncava i convexa, i una altra al llevant i al S, denominada “ibèrica” (jaciments del Parpalló i de la Cueva de Ambrosio), amb instruments específics, com és ara les puntes de fletxa de peduncle i aletes. Els antecedents d’aquesta original indústria, situada entre la gravetiana i la magdaleniana, tan diferents, són encara per resoldre, malgrat les nombroses hipòtesis proposades. L’art parietal i mobiliari del Solutrià segueix l’evolució de les fases anteriors del Paleolític superior, i s’hi destaca l’aparició d’importants baixos relleus, com els de Forn del Diable i Roc de Sers, a la Guiena, Occitània.

Col·laboració: 
MLlC

Llegir més...