Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja. Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes. Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid (1932) —amb Tardor—, el premi Conde de Cartagena (1933) —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura (1936), el de l’Exposición Nacional de Salamanca (1944) i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol. Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou catedràtic de modelatge a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945-63). Influïda per Julio Antonio, la seva escultura —simbolista, classicista, popularista o decorativista— juga sovint amb una certa estilització dels volums.