El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa. L’agricultura de secà (400 ha) és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers; al regadiu (110 ha), que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers. El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat (36%) per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica. Hi ha importants jaciments de guix. El poble (469 h agl [2006]; 230 m alt.) és a l’esquerra del Palància, en terreny pla, a l’interior d’un meandre. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Domina el poble el puig i l’ermita de Sant Antoni. Fou lloc de moriscs (112 focs el 1609) de la fillola de Sogorb. En tingueren la senyoria els Vallterra; a mitjan s XV passà als Ferrer (família de lloctinents de governador de València) i al s. XV als Lladró de Pallars, que obtingueren el marquesat de Sot.
Vista parcial de Sot de Ferrer
© Fototeca.cat