Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s. XIX. Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de T.Huxley i de J.Stuart Mill. Cap al 1860 ( The First Principles daten del 1862; després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891) concebé la idea central del seu sistema: és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la manifestació dinàmica de la realitat radical —"l’Absolut”, “l’Incognoscible"—, la qual es regeix per la fonamental “llei de l’evolució”, entesa com el “pas de l’homogeni a l’heterogeni” i constatable, segons ell, tant en el terreny astronòmic (formació del sistema solar) com en el biològic (proliferació de les espècies), etc. Exponent del liberalisme, creu que en el futur el comportament humà serà espontàniament bo, just i feliç. I no considera incompatibles la ciència, la filosofia i la religió, malgrat les seves tasques ben diferents, ja que totes coincideixen en el reconeixement del caràcter “misteriós” de la realitat “absoluta”.
Herbert Spencer
© Fototeca.cat
Filòsof anglès.