Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries. Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per G.C. Menotti. Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium (241 aC). Bisbat des del segle III. Fou capital d’un ducat longobard (517-1230) que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central. Destruïda per Frederic Barba-roja (1155) i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada (1198) al cardenal Gregorio Crescenzi. Domini de l’Església (1230), després de moltes vicissituds, depengué de Montecassino (~1440). Fou ocupada per les tropes piemonteses (1860) i integrada a Itàlia. Conserva la Porta Romana (Arco di Monterone) del s III aC, que formava part de l’antiga muralla, restes d’un teatre (segle I) i d’un amfiteatre (segle II). Entre les nombroses esglésies sobresurten la basílica de San Salvatore (única basílica del segle IV que s’ha conservat parcialment), la de Sant'Eufemia (segle X), la de San Giuliano (segle XII) i la catedral romànica (consagrada el 1198). Un grandiós monument és la Rocca (~1360), construïda sobre la primitiva acròpolis.