Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa. Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck. L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale (1807) el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina. Repetí l’èxit amb Fernand Cortez (1809), però no amb Olympia (1819), i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera. Procurà de germanitzar el seu estil (amb Agnese di Hohenstaufen, 1829); però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà; els darrers anys restà sord.