La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano (1932), on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya. També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs (1943), els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa (1948) i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença (1953). Fundà, amb J.Jud, la revista “Vox Romanica” (1939) i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa; fou el primer hispanista d’aquest país.