Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana (el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc.). La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum (‘L’únic i la seva propietat’ 1844), passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista. L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca, de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa. L’anarquisme stirnerià continuà influint en l’anarquisme dels Països Catalans a través sobretot del francès E.Armand, en especial a Barcelona, amb el grup Helios, i a València, amb el grup de la Biblioteca Anarquista Individualista, que el 1937 patrocinà una nova edició de l’obra.