Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí. Estudià a l’Escola Industrial de València (1917-22) i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid (1922-25), d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques (1943). El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major (La música al servei de la religió), gènere en el qual sobresortí: basílica dels Desemparats de València (1940), església de l’Espíritu Santo de Madrid (1943), Teatre Principal de València (1946), gran volta del monument als morts franquistes de la guerra civil, de Pamplona (1950), sala del tron del govern civil de Santander (1951), sala de recepcions de l’Ateneu Mercantil de València (1954), Sala dels Furs de la casa de la ciutat de València (1958). Des d’un academicisme barroc evolucionà a una major simplificació i accentuació dels volums. Acadèmic de San Fernando (1958), publicà Sobre el oficio de pintor y la pintura al fresco (1958).