Interessat per la filosofia, la crítica i la filologia, excel·lí sobretot en el teatre, la temàtica del qual reflecteix les seves preocupacions filosòfiques i ideològiques, a vegades profundament místiques. Cal destacar les trilogies Probočių šešėliai (‘Les ombres dels avantpassats’, 1901) i Amžina ugnis (‘El foc etern’, 1913), Žvaigždzių takai (‘El camí dels estels’, 1920), Likimo bangos (‘Les ones de la sort’, 1922) i Gaisras (‘L’incendi’, 1928). Notable també és la producció filosòfica, amb estudis com Slépininga žmogaus didybe (‘La misteriosa grandesa de l’home’, 1913), Mirtis ir kau toliau (‘La mort i el més enllà’, 1920), i Sąmoné (‘La consciència’, 1935), entre d’altres.