Noi cantor en diferents esglésies romanes (1653-56), actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia (1664), després en el dels Colonna (1665). Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana. La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents. Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats (Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí assassinat).