Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana: Chronik der Anna Magdalena Bach (‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967), Othon (1969), Geschichtsunterricht (‘Lliçons d’història’,1972), Moses und Aaron (‘Moisès i Aaró’, 1974), Fortini Cani (1974), Dalla nube alla resistenza (1979), Trop tôt, trop tard (1981), Klassenverhältnisse (‘Relacions de classe’, 1984), Sicilia! (1998) i d’altres. Treballà en col·laboració amb la seva esposa, la també cineasta Danièle Huillet (París, 1 de maig de 1936 – Cholet, Maine i Loira, 9 d’octubre de 2006).