Professor a Graz (1892) i a Viena (1909), estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient. Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom (1901), Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte (1903), Altai-Iran und Völkerwanderung (1917), Ursprung der Christlichen Kirchenkunst (1920) i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst (1936).