Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer. Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba. Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París (1610), on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria. En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos (1615) i on intentà de pal·liar els efectes de l’expulsió dels moriscs. El 1618 fou nomenat governador de Milà; intervingué en l’afer de la Valtellina, que declarà sota la protecció de Castella, i assolí de mantenir-ne la possessió amb mesures bèl·liques eficaces. El 1629 fou nomenat lloctinent de Catalunya; el comte duc d’Olivares li donà instruccions perquè investigués la possibilitat de separar els comtats de Rosselló i Cerdanya del Principat, separació que emprà com a amenaça, juntament amb la qüestió dels quints, per a imposar la política castellana als catalans. El 1630 fou enviat novament a Milà, i més tard lluità a la guerra dels Trenta Anys, en la qual es destacà amb la presa de Breisach (1633).