OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

guerra de Successió de Polònia

història hist
Conflicte bèl·lic que del 1733 al 1735 enfrontà França i els seus aliats amb Àustria, Rússia i Saxònia.

A la mort d’August II (febrer del 1733), la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França (setembre del 1733). Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia (octubre del 1733). Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família (pactes de Família) (novembre del 1733), amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese. Mentre austríacs i russos completaven la submissió de Polònia (capitulació de Gdańsk, juny del 1734), les tropes espanyoles entraven a Nàpols, vencien els austríacs a Bitonto i conquerien Sicília (abril-juny del 1734). Per la seva part, l’exèrcit francès ocupà Lorena, Kehl i Philippsburg. L’alternança de derrotes i victòries i el temor que la continuació de la guerra podria enfortir les posicions d’Espanya i la Gran Bretanya en detriment de França mogueren el cardenal Fleury a cercar la pau amb Àustria (preliminars de Viena, octubre del 1735), que Madrid i Torí acceptaren a contracor, i que dugué al tractat de Viena del 1738, ratificat per Sardenya i Espanya el 1739; per les seves clàusules Estanislau Leszczyński renuncià al tron polonès i rebé vitalíciament els ducats de Lorena i Bar, que a la seva mort passarien a França; August III conservà Polònia, sota la protecció de Rússia; l’infant Carles d’Espanya obtingué Nàpols i Sicília i renuncià a Parma, cedida a Àustria, juntament amb Toscana; i tots els contendents acceptaren la sanció pragmàtica del 1713, que possibilitava l’ascensió de les dones al tron austríac.

Col·laboració: 
MAr

Llegir més...