Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí. Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic (1873) i en filosofia i lletres i teologia (1875), obtingué el doctorat en aquesta matèria. Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Col·legi de Missioners Pius IX. Canonge i professor al Sacromonte de Granada (1879-82), fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia (1888-97). Publicà, per a l’ensenyament als seminaris, tractats de metafísica, ètica, institucions filosòfiques i altres disciplines, sempre fidel al tomisme. Autor d’una Gramática elemental de la lengua hebrea (1903), es destacà com a traductor de l’hebreu al català dels Salms, publicats de primer a La Veu del Montserrat (1881-85) i recollits en el volum Los salms de David (1901). El 1904 publicà la versió en català del Càntic dels Càntics. Les seves traduccions dels originals hebreus de l’Antic Testament són les primeres versions al català elaborades amb criteris científics.