Suera

Assuera (ant.), la Vall de Suera, Sueres (ant.)

Suera

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Baixa, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (703 m alt. a la Mola, al N; continuada per la serra de Cantallops, el Casalet, a 755 m i els Òrguens, al S).

És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales. La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà (1 470 ha), principalment a garrofers (molt abandonats), oliveres i vinya. Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers. Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa. El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població. El poble , dit també Suera Baixa (592 h agl [2006], assuerans ; 316 m alt.) és a la dreta del barranc de Castres, en terreny fortament desnivellat. L’església parroquial de la Nativitat és obra del s. XVIII. En època musulmana la Vall de Suera comprenia diverses poblacions, avui despoblades ( Suera Alta , on hi ha les ruïnes d’un castell, Benissulemà, Sabdén, Castres, Benalisses). Hom els atorgà carta de franqueses el 1260. Fou de la senyoria dels Cardona, i passà als Medinaceli. Lloc de moriscs, de la fillola de la Vall d’Uixó, tenia 80 focs el 1609. El terme comprèn també la caseria de Pedralba.