Fill de Domènec Sugrañes i Gras. Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona (1933), durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma (1933-34) i col·laborà a El Matí. Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya. L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg. Fou president de Pax Romana, de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals, auditor laic del concili II del Vaticà, consultor del Consell Pontifici per als laics (1966-74) i president de l’Institut Internacional Jacques Maritain (1979-98). Rebé la Creu de Sant Jordi (1983) i el premi Jaume I d’actuació cívica (1999). Publicà Militant per la justícia (1998), memòries dialogades amb Hilari Raguer i la seva filla Margarida.